El futurisme és un moviment sorgit a Itàlia l'any 1909, iniciat majoritàriament pel poeta Filippo Tommaso Marinetti quan publicà el primer Manifest de Fundació del Futurisme, amb el qual provocà el rebuig frontal al passat, als aspectes tradicionals i a la defensa d'un nou ordre modern, dominat per la màquina, la velocitat i la ciutat. Tot i que va ser Milà on va sorgir per primera vegada, aviat va començar a estendre’s per altres països europeus, fent que París es convertís en un altre gran nucli de producció futurista.

Al voltant de 1910 es crea un grup liderat per Marinetti, on treballen artistes com els pintors Russolo, Carrà, Boccioni, Balla o Severini, l'arquitecte Sant' Elia, el músic Pratella o el cineasta Ginna. Un any després entraran en contacte amb el cubisme (acusat de ser estàtic en excés) i crearan una fusió que resultarà una fòrmula molt estesa per tota Europa, entre els dos "ismes", la denominada "cub futurisme".

L'esplendor del futurisme, però, arriba l'any 1913, quan el pressentiment de la Primera Guerra Mundial es veu amb positivitat pels futuristes, ja que confien en que una destrucció total permetrà construir des de zero la nova cultura occidental. Molts dels integrants del grup es van allistar de forma voluntària, la qual cosa provocà la fi del grup, ja que alguns van morir o quedar invàlids.  A començament dels anys 20 es produí un nou grup futurista, que es convertí en l'única alternativa al fenomen de "tornada a l'ordre". Dominat a Itàlia amb grups com el Noveccento (format per artistes com Pozzo, Dottori o Dalmonte), no van aconseguir però, revitalitzar l'empenta que el futurisme va tenir en els seus inicis.