Inicis

Les passarel·les van tenir el seus inicis en l'aristocràcia francesa. A finals del segle XIX, va aparèixer Charles Frederick Worth, el primer modista dins de la història de la moda, ja que fins llavors els clients triaven com havien de ser els seus vestits (la forma, la tela, el color...) i els modistes es limitaven a fer-los. Worth va canviar tot aquest món decidint ell com seria la roba, els estampats, les formes i la tela i els clients escollien el que més els agradava. 

Va inventar una nova forma d'ensenyar la seva roba als clients: ell els enviava una invitació, els reunia en un estudi decorat de manera luxosa i, un cop allà, els ensenyava la roba posada en models, que l'únic que feien era caminar en línia recta per l'estudi (no eren especialment maques ni altes). La model que més va destacar va ser Marie Vernet, que anys més tard es va casar amb Worth i el va ajudar en la seva carrera.

La presentació ordenada de les peces una rere l'altra i la col·lecció com a conjunt unificat té el seu origen en les làmines il·lustrades que les revistes elaboraven per mostrar les propostes per la següent temporada en els diferents tallers de costura. Aquesta iconografia es trasllada a les desfilades, on els figurins es transformen en models de carn i os que mostren les últimes novetats en moda. 

Les primeres desfilades

El dissenyador Paul Poiret va ser el primer a dissenyar una presentació exclusivament per la premsa l'estiu del 1910.

L'aristòcrata Lady Duff Gordon, rere la firma Lucile, va tenir un important paper en la creació d'aquests sofisticats esdeveniments d'inspiració  teatral que organitzava en espais concebuts especialment amb aquesta finalitat, com una ala d'espectacles amb il·luminació expressiva, música en directe i programes per no perdre detall; les models, a les que als va canviar els noms per uns d'exòtics, desfilaven instruïdes per Lucile amb poses altives i teatrals davant d'un públic molt selecte. 

Els anys vint

Durant els anys vint, les desfilades es van convertir en un gran esdeveniment social. A principis del segle XX, estableixen a París les seves firmes dissenyadors com Paquin, Doucet i The Callot Sisters, seguits per Chanel i Poiret, convertint la ciutat en el primer centre de la moda. Jeanne Paquin és considerada una de les creadores de la comunicació de moda al convertir les seves desfilades en espectacles. Coco Chanel feia que les seves models adoptessin una postura única, ja que per ella el gest i l'actitud era el que donava vida als seus dissenys. Jean Patou va ser un dels primers que fa càstings per seleccionar les models.

Els anys vint als Estats Units

Als Estats Units, els grans magatzems eren els que organitzaven les grans desfilades davant de grans multituds, amb les col·leccions que importaven de París. Eren desfilades molt teatrals en les quals sovint hi havia un narrador.

 

 

 

El new look de Dior

El 1947 suposa un gran canvi en la història de la moda i de les passarel·les, amb The New Look, de Christian Dior. En les seves desfilades, fa actuar les models, que donen vida als seus dissenys amb un ritme de moviments vertiginosos.

Els anys cinquanta i seixanta

El 1949 neix l'expressió prêt-à-porter, amb l'adaptació de la moda americana basada en les confeccions a gran escala. Després de la Segona Guerra Mundial, el desig de la moda s'escampa per tot el món i per totes les classes socials. Apareix la figura del dissenyador especialitzat en prêt-à-porter, que treballa per una marca com a creador, dissenyador, estilista, coordinador, controlador de les peces fabricades i, fins i tot, com a venedor. 

Les desfilades mediàtiques

El 1970, el dissenyador japonès Kenzo inaugura les desfilades mediàtiques amb una espectacular presentació, a la qual acudeix una audiència molt més gran del que era habitual i en la qual deixa improvisar les models. La posada en escena adquireix una gran importància i sorgeix la figura de l'escenògraf de passarel·la. Als anys vuitanta, Versace deixa de fer les presentacions en showrooms i passa a fer-les en llocs públics; en aquestes passarel·les hi podia acudir qui volgués, però reservava la primera fila pels vips.

A Londres, el punk era l'estil que triomfava, reivindicant l'anarquia i l’individualisme. La dissenyadora Vivienne Westwood va fusionar l'estil rebel dels carrers amb vestimenta històrica, creant una nova manera d'entendre una col·lecció, de posar i de desfilar.

Dissenyadors com Comme des Garçons, Rei Kawakubo, Margin Margiela i Hussein Chalayan creen una nova manera d'entendre les desfilades, utilitzant la moda per provocar idees.

La desfilada com a espectacle

Les desfilades d'alta costura aconsegueixen un alt nivell i, alhora, atraure molta publicitat. Es comencen a fer produccions a gran escala, a mostrar els dissenys a un gran públic, on la posada en escena i la direcció artística eren tan importants com la roba. 

Les noves tecnologies

El 1995, Walter Van Beirendonck transforma la visió de les desfilades quan fa que les seves models interactuïn amb imatges generades per ordinador. El 2005, Kate Moss obre la desfilada d'Alexander McQueen en forma d’holograma. El 2009, Viktor & Rolf presenten la primera desfilada online, i aquell mateix any Alexander McQueen ofereix la primera retransmissió en directe d'una de les seves desfilades.

Un futur en la quarta dimensió

Amb la situació econòmica actual, molts dissenyadors al tornat als inicis de les passarel·les, abandonen la teatralitat. Amb Internet, és molt probable que en un futur les passarel·les siguin online i amb tot luxe de detalls.