El futurisme va arribar molt més tard a la indústria de la moda, com a oposició al moviment hippie dels anys 60, del qual encara conservava la fantasia dels dissenys però diferia abismalment respecte a les formes. 

La moda futurista va sorgir a l'època dominada pels beatniks (moviment juvenil nascut de la literatura del moment i relacionat amb un estereotip d'antiamericà, gandul i delinqüent) que s'ocupaven de la ciència-ficció i del cinema contemporani. Com a conseqüència s'intentava introduir en l'àmbit de la moda els elements de l'utòpic, de l'univers o d'un món totalment tecnificat.

​

André Courrèges

Un dels dissenyadors més importants d'aquest moviment va ser André Courrèges, conegut com l'artífex de l'alta costura en els anys seixanta. Va triomfar amb els seus vestits curts i severament geomètrics,confeccionats amb materials forts, amb poca capacitat d'adaptació al cos, deixant enrere les peces entallades i mantenint doncs, la forma del disseny original sense intervenció de l'individu. Courrèges va destacar també per les jaquetes de cuir i xarol arrugat, així com els botins blancs, portables tant a l'hivern com a l'estiu, tant amb pantalons com amb vestits.  Courrèges va convertir els pantalons en una peça bàsica femenina, en  va dissenyar diferents tipus: estrets i tubulars, que s'ajustaven als malucs i es combinaven amb una part superior curta i aungulosa, que deixava la cintura al descobert; també en forma de granota és a dir vesitits-pantalons d'una sola peça i també granotes de pantalons curts.

La senzillesa del disseny i la seva funcionalitat provocaven la imatge d'un Courrèges futurista. El seu estil resultava inconfundible i expressava a la perfecció l'era de l'astronàutica, en la qual ell s'imaginava vivint.

 

Paco Rabanne

La moda futurista també arriba de la mà de Paco Rabanne, al 1962, quan va fer la seva petita aparició a través d'un accessori que va dissenyar juntament amb dos reconeguts modistes, Christiane Bally y Emmanuelle Khanh. Aquest peculiar accessori feia la funció de barret amb ulleres de sol incorporades, tot en una mateixa peça. Elaborat amb materials innovadors en el camp de la moda, mai utilitzats anteriorment i menys encara en un accessori realment no gaire còmode, com és el metall tipus alumini que, per la seva rigidesa, no és còmode com a barret.

La seva primera creació en col·laboració no va ser gaire ben rebuda a causa del seu grau de futurisme, no acceptat per un públic que estava en transició i en constants canvis en la moda, i passà de ser un públic molt clàssic i conservador dels anys 50 principis dels 60 fins a l'any 1962 en què els canvis van augmentar de ritme a gran velocitat amb l'aparició d'un nou moviment juvenil: els ye-yés, i amb l'absoluta, però contundent irrupció d'un fet originat a Anglaterra però que va revolucionar el món sencer: la minifaldilla creada per Mary Quant, que va provocar escàndol i desaprovació però que segons ella, "era la resposta de la societat dels 70 i denotava optimisme, alegria i alliberació. 

 Els ye-yés van ser un moviment que va sorgir en temps clàssics, i que va quedar molt arrelat a una joventut que cridava un canvi amb urgència, una forma més jove, rebel i còmode d'expressar-se a través de la moda, de total liberalisme. Caracteritzat per l'ús de vestits imperi senzills i infantils, amb escots rodons o bateau (vaixell) entallats i mànigues curtes. infantils i senzills, i cabelleres llises i curtes, sabates de mig taló i maquillatge suau i discret. 

Com a contraposició, Rabanne, ja consolidat com a gran modista al 1964, va començar a utilitzar el cànon de bellesa i el corrent de les tendències d'aquesta època fins avui. Va començar les seves creacions amb conceptes més avançats de costura i materials innovadors. Va suprimir els brodats i ribetejats com a sistema d'unió i els van substituir per claus "palets". Paco Rabanne, Pierre Cardin i Christiane Bally, varen formar el trio futurista i els van anomenar Le Corbusier de la Costura. 

Ja des del seu primer projecte el 1962 va ser molt futurista perquè utilitzava materials abans mai usats com metalls, plàstics, vinil...No es preocupava en excés pel resultat final sinó que el que més el fascinava era experimentar en tots els sentits, tant en el camp del disseny amb figures, moviments i cossos estranys en els vestits com també amb els materials; la seva passió va ser crear mitjançant l'absoluta imaginació.

Quan finalitzà els estudis d'arquitectura, Paco Rabanne va treballà per Balenciaga. I no es fins al 1965 que no presenta els vestits pragmàtics arquitectònics que segons ell mateix va dir: "Coco Chanel em va acusar d'haver aniquilat les formes femenines, per convertir les dones en noietes. Ni parlar-ne! Jo les vaig rejovenir 20 anys sense recórrer al bisturí" En aquest any també presentà els vestits de plàstic i metall que li van permetre introduir materials extraordinàriament nous a la moda, ja que aportaven un aspecte actual i futurista. El tret distintiu dels seus vestits eren les plaques o cercles metàl·lics i els vestits premsats dels materials mencionats anteriorment. Tot i que tenia un aspecte molt futurista, la seva moda no resultava tan portable com la de Courrèges. És per això que a voltants del 1966 decideix mantenir aquesta estètica però modificant la idea de que les seves peces eren com obres d'art, tan sols per a ésser observades, i va començar a crear peces molt extremades i surrealistes, però contràriament, va fer que fossin còmodes i portables. 

​